external image 317846177_1c168a26111.jpg

Els romans van ser els fundadors de les primeres ciutats construïdes com a tals, fins aquest moment tan sols hi havia hagut petites o mitjanes aglomeracions de població, que eren bàsicament llocs de protecció.
Hi havia, per una banda, les construccions de NOVA PLANTA, anomenades COLONIAE, que eren ciutats de nova creació i els ciutadans que hi residien tenien els mateixos drets que els ciutadans de Roma. Tarraco, Barcino, Iluro, Baetulo, Valentia, Dianium, Lucentum, Palma, són alguns exemples.

D’altra banda, els MUNICIPIS, eren ciutats construïdes a partir de nuclis urbans anteriors, els ciutadans dels municipis havien de pagar impostos a Roma, tal com indica la mateixa paraula formada per munera (impostos) i capere (recollir). Emporiae, Gerunda, Egara, Iesso, Ilerda, Aeso, Saguntum, Ebussus.., són ciutats romanes amb la categoria de municipi.
Les ciutats romanes van suposar un model superior d’ocupació i organització del territori. Els dirigents romans van utilitzar la urbanització com a instrument polític de primer ordre, ja que no tan sols representava una millora objectiva de la qualitat de vida, sinó que també ratificava la superioritat del sistema religiós, social i polític romà.

Per als romans, les ciutats tenien un origen sagrat, i, per tant, havien de tenir unes estructures i unes condicions adients per protegir la vida dels individus i per desenvolupar-hi eficaçment les tasques col·lectives. Per això per construir una ciutat, els romans primer de tot escollien el lloc que havia de complir un seguit de condicions, per exemple:

  • que el lloc estigués envoltat de camps de cultiu,
  • que disposés d’un bon abastiment d’aigua i de terrenys fàcilment drenables per evitar inundacions i malalties,
  • que tingués unes bones condicions climàtiques: de temperatura, vent, sol...
  • que estigués ben comunicat: port, via...
Un cop escollida la zona, s’hi enviava, d’una banda, un destacament militar, que constituiria el primer nucli de població i la primera brigada de treballadors, i, d’una altra, un bon nombre d’enginyers amb la comesa de triar el lloc exacte on edificar la ciutat.

Tan punt s’havia pres la decisió de construir, es passava a fer el ritual de la fundació de la ciutat que constava de tres fases:
1a INAGURATIO: era la consulta que es feia als déus seguint les indicacions dels augurs.
2a LIMITATIO O DELIMITATIO: consistia a traçar, al voltant d’un centre preestablert, un solc amb l’arada que arrossegaven una vedella i un brau blancs, amb la qual cosa delimitaven el perímetre de la ciutat. Quan s’arribava a l’indret on suposadament hi hauria les portes, s’aixecava l’arada i no s’hi feia solc. Tot aquest espai era considerat sagrat i no s’hi podien enterrar els morts ni posar-hi altres divinitats que no fossin les de Roma. Una vegada acabada la cerimònia, que estava presidida per un sacerdot, i durant els dies següents, es començava a assenyalar les parts interiors de la ciutat i els carrers principals que des de les portes anirien a creuar-se a la plaça central o FÒRUM.
3a CONSECRATIO: era una cerimònia en què s’oferia un sacrifici als déus infernals i a la tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Amb aquest ritual, que era la consagració de la ciutat, es complementava la cerimònia de fundació.


ESTRUCTURA O DESCRIPCIÓ D’UNA COLONIA ROMANA

Totes les ciutats romanes de nova creació eren concebudes seguint el model de l’urbanista grec Hipòdam de Milet (anomenant model hipodàmic); tenien forma generalment de rectangle i es dividia al centre per un gran carrer que anava de Nord a Sud, que s’anomenava CARDO MAXIMUS i un altre carrer d’est a oest que s’anomenava DECUMANUS MAXIMUS; al punt on es creuaven aquests dos carrers s’hi construïa una gran plaça anomenada FÒRUM. A un costat i a l’altra dels dos carrers principals, hi havia els carrers secundaris que dividien la ciutat en illes de cases o INSULAE, de tal manera que es formava una estructura en forma de quadrícula caracteritzada per la seva simetria i simplicitat.

Aquesta estructura és bàsicament la mateixa que seguien els enginyers romans quan construïen els seus castra (Campaments).

Al voltant del FÒRUM s’aixecaven els edificis públics més importants com:

  • el CAPITOLI (capitolium), temple dedicat a la tríada divina formada per Júpiter, Juno i Minerva,
  • la BASÍLICA (basilica), centre comercial i judicial de la ciutat,
  • i la CURIA (curia), lloc del reunió dels senadors locals.
  • També hi solia haver l’ERARI (aerarium), seu del tresor públic i la presor (CARCER), a més de temples i santuaris d’altres divinitats.
Als entorns del FÒRUM es concentraven tota mena de botigues (TABERNAE) com:
  • Cellers (tabernae vinariae)
  • Perfumeries (tabernae unguentariae)
  • Llibreries (tabernae librariae)
  • Tarvenes (bars) (Cauponae)
  • Barberies (tonstrinae)
No gaire lluny del FÒRUM, solien establir-se els mercats de queviures (MACELLUM), sovint especialitzat com el mercat de les verdures (forum holitorium) o el del peix (forum piscarium).
Els tallers (officinae) i els artesans s’instal·laven en carrers pròxims als mercats.

Així doncs, a qualsevol ciutat romana hi podem distingir tres parts:

  • L’àrea pública, dedicada a satisfer les necessitats dels ciutadans com a col·lectiu. Aquí hi trobarem el FÔRUM (plaça pública) i els edificis d’oci i espectacles: la BASILICA (centre comercial i judicial de la ciutat), les TERMES (banys públics), el TEATRE (edifici semicircular on s’hi representaven les obres de teatre), l’AMFITEATRE (edifici circular destinat a les lluites de gladiadors), el CIRC (forma de rectangle amb els costats arrodonits on s’hi feien les curses de quàdrigues).
  • L’àrea religiosa, on s’aixecaven els temples de les diferents divinitats,com per exemple el CAPITOLI (capitolium: temple dedicat a la tríada divina, formada per Júpiter, Juno i Minerva).
  • L’àrea privada, on hi havia els habitatges de tota mena, amb cases unifamiliars (DOMUS), i illes o edificis d’habitatges de pisos (INSULAE).
Cal fer menció també a altres infraestructures bàsiques com els carrers (VIAE), el proveïment d’aigua i les muralles:
· Carrers (VIAE): eren amples perquè hi poguessin circular els carros i tenien un paviment (STRATUM) fet amb lloses de pedra ben encaixades i voreres (SEMITAE). Sota els carrers s’amagava la xarxa de clavegueres (CLOACAE) per a l’evacuació de les aigües residuals.
· Per proveir-se d’aigua, les ciutats petites en tenien prou amb els pous (PUTEI), les cisternes (CISTERNAE) i les fonts; però les més gran disposaven, generalment, d’un o més aqüeductes (AQUAEDUCTUS), conduccions que portaven l’aigua des de fora de la ciutat fins a un dipòsit (CASTELLUM AQUAE). La necessitat d’aigua estava justificada per l’existència de termes (THERMAE), banys públics on els romans tenien cura del cos i s’esbargien.
· Les muralles que envoltaven tota la ciutat i que servien per protegir-se del enemics. Eren construïdes amb enormes blocs de pedra (ciclopedes) a la base seguides d’una paret de pedres de dimensions més reduïdes<, cada cert nombre de metres solia haver-hi unes torres de defensa.


Pauta de la tasca

  • Buscar informació sobre l'edifici que s'ha de treballar: per a què servia? Quina funció tenia? Qui anava o podia anar?
  • Decriure les parts
  • Buscar i penjar fotos, power point...

Avaluació

Es valorarà:
  • El contigut: la adequació, la coherencia, la cohesió i la correcció del text escrit
  • La presentació: originalitat a l'hora d'exposar fotos, power points...
  • La cooperació entre els components de cada grup