LES TERMES ROMANES

Les termes eren edificis públics destinats a banys típics de la civilització romana. Eren un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma. Es tractava d’un espai ideal pel lleure (per conversar relaxadament i esbargir-se), adequat per la relació social. També s’hi duien a terme activitats gimnàstiques i lúdiques. De fet, destaquen per la seva importància en la vida social romana. Tot això, a part de la seva funció higiènica pel que fa a la neteja corporal i a l'estètica personal ja que la majoria de ciutadans romans no disposaven de banys particulars, amb excepció dels més rics. En algunes, a més, s’hi feien massatges amb diferents tipus d’essències i olis especials. Alguns, fins i tot, es podien considerar banys terapèutics, perquè tenien una funció medicinal ja que es considerava que les aigües tenien propietats curatives.

1_introducció.jpg


Origen

En llatí, els banys s’anomenaven balnea o balneum i els banys públics, o termes, thermae. No obstant, el seu origen es remunta al món grec. Concretament, dels gimnasis, que posseïen una sala per rentar-se després de l’exercici físic. Així doncs, els romans en van capgirar l’ordre de prioritats, modificant-ne el concepte, de manera que per a ells els banys termals van esdevenir l’activitat central, convertint-lo en un tret característic de la seva civilització. Sobretot en època imperial, les termes van esdevenir els edificis més complexos i representatius dels romans.


Localització

Primerament, eren construïdes aprofitant fonts d’aigües termals, que en molts casos tenien propietats terapèutiques. Posteriorment, a partir del segle I a.C, el seu ús al món romà es va generalitzar i es van començar a construir dins les ciutats. Aquest fet va ser degut a la descoberta de tècniques per a escalfar l’aigua i a l’ús d’aqüeductes.

Algunes cases particulars molt luxoses, propietat de ciutadans benestants, disposaven de termes privades (balneum). N’és un exemple la del Barri Antic de Sant Boi de Llobregat i la Vil·la dels Munts d’Altafulla.


El sistema de calefacció

Als inicis, l’aigua s’escalfava mitjançant senzills brasers. Més tard, es va generalitzar el sistema de calefacció hypocaustum. Es tractava d’una cambra subterrània, coberta per la suspensura, el terra de les termes, col·locat damunt d’una sèrie de pilars de maons (pilae), deixant així un espai buit per on circulava l’aire calent. L’hypocaustum era escalfat mitjançant forns (praefurnium) situats al subterrani. Aquest sistema estava basat en la distribució de túnels i canonades de plom que transportaven l’aigua calenta i l’aire per sota el terra de les sales. Unes canonades de ceràmica (tubuli), situades a les parets, feien pujar l’aire calent a les sales.

2_hypocaustum.jpg



Des del punt de vista arquitectònic, les diverses estades de bany de les termes solien estar cobertes per voltes de formigó, material resistent a les humitats, i les seves plantes tendien a formes arrodonides, ja que d’aquesta manera conservaven millor l’escalfor. D'altra banda, les parets totalment tancades i la foscor interior de les primeres termes van anar sent substituïdes, gràcies a la introducció dels tubuli, per parets amb grans finestrals per deixar entrar el màxim de llum i de calor solar.


Característiques

Els banys acollien gent de tota condició social, hi podia accedir tothom, fins i tot hi anaven els més pobres. En alguns casos, es podien distingir dos tipus de termes: les mes senzilles (destinades a la plebs) i les més luxoses i monumentals (per als patricis), tot i que no sempre era així.
Les més àmplies eren dividides en dues parts: constaven de departaments separats per a homes i per a dones. D’altres admetien banys mixtos, tot i la mala reputació que això comportava. En altres casos, s’imposaven horaris divergents pels diferents sexes: al matí pel femení i a la tarda pel masculí.

Els edificis termals obrien a mig matí i tancaven quan es ponia el sol. Tanmateix, solien ser més freqüentades durant la tarda.

La decoració hi tenia força importància, així doncs, les habitacions s’ornamentaven amb meravellosos frescs, mosaics i estàtues.


3_emperador_Agripa.jpg


L’emperador M. V. Agripa va imposar que les termes fossin gratuïtes per a tots els ciutadans. Seguidament, Neró, Tit i Trajà van construir edificis termals cada vegada més monumentals i luxosos. Les termes més grans que es van construir a Roma van ser obra d’emperadors, en són exemple les termes de Caracal·la (216 dC) i les de Dioclecià (306 dC), la qual tenia la capacitat d’acollir fins a 3.000 persones en un dia. Les restes més antigues que es conserven són les de Pompeya (segle II aC).
Als Països Catalans, se n'han preservat restes, com ara les de Caldes de Malabella (Aquis Voconis) i les de Caldes de Montbui (Aquae Calidae). Un exemple de les termes monumentals de Roma que, tot i tenir unes dimensions més reduïdes, segueixen la mateixa estructura, les trobem a Bètulo (Baetulo), a Empúries, a Bàrcino...

Els esclaus s’encarregaven de proporcionar als client peces de bany com sandàlies i tovalloles de lli, a més d’un kit de bany format per ungüents d’olis, perfums, una esponja i un strigilis (una peça de metall corbada per a eliminar la brutícia, la suor i els olis del cos). Per desplaçar-se utilitzaven sandàlies amb la sola de fusta, per tal de no cremar-se. Dins les termes se solia anar nu i untat amb olis.


Estructura

S’estructuraven en una sèrie de sales amb basses a l’interior (piscinae). Normalment constaven de les següents estades:

· Apodyterium: Vestuaris. Habitació propera al pòrtic de l'entrada on els banyistes deixaven la seva roba. Hi havia bancs, fornícules a la paret per penjar la roba i prestatges per dipositar els objectes personals, els quals vigilava un esclau.

· Tepidarium: Bany d’aigua tèbia, entre 25º i 30º. Solia ser una gran estructura rodona. Els romans, amb l'objectiu d'acostumar el cos a l’escalfor, solien iniciar el seu itinerari per aquesta sala temperada.

· Caldarium: Bany d'aigua calenta, arribava als 55º. Estava situat a la zona sud-oest per tal d’aprofitar la calor natural del sol. Era l’habitació més lluminosa i adornada. Hi havia piscines i també banyeres (alueus) o dipòsits d’aigua calenta (llaura). També constava d’una pica d’aigua freda (laborum), per tal de poder refrescar-se de tant en tant. En aquesta sala, els ciutadans es treien la capa de brutícia, suor, oli i ungüents que s'havien posat anteriorment al cos, utilitzant l’strigilis.

· Frigidarium: Bany d’aigua freda. Es trobava a la zona nord per tal d’aconseguir la major frescor possible. Acostumava a ser rectangular, tot i que també n’hi havia de rodons. Era una sala alta i fosca. En les grans termes, també podia estar al descobert i constava d’una gran piscina. Acostumava a ser una de les últimes sales visitades, la funció de la qual consistia en tancar els porus de la pell, oberts per l’escalfor de les altres aigües, i tonificar el cos.



· Laconicum i sudatorium: Banys de vapor. Era una cambra petita i normalment circular, amb un sostre cònic i una obertura rodona a la part superior coberta per un disc (per a regular la temperatura). Es distingien dos tipus de saunes: laconicum (saunes seques) i sudatorium (saunes humides).

· Natatio: Piscina gran a l’aire lliure per practicar natació.

· Destrictorium: Sala per netejar-se.

· Palaestra: Gimnàs per fer exercici físic. Es tractava d’un pati o pista central a l’aire lliure pel qual es podia accedir a la resta de sales, ja que estava envoltada de porxos. Les activitats físiques més habituals eren córrer, jugar a pilota, boxa, lluita, exercitar-se amb peses o donar cops de puny en un sac ple de sorra.

· Unctorium: Sala de massatges on s’oferia un servei de massatges amb diferents ungüents, olis i perfums, i depilació, proporcionat per esclaus.

· Solarium: Terrassa per prendre el sol.

· Forica: Latrines públiques, formades per bancs col·lectius sota els quals corria una canal que evacuava les deposicions. Un altre canal d'aigua situat davant dels bancs permetia rentar els raspalls que els romans utilitzaven per netejar-se.

5_forica.jpg


· Tabernae: Botigues situades als carrers voltants de les termes on s’hi podia comprar begudes i menjar.

Algunes termes fins hi tot constaven de fonts monumentals, biblioteques, petits teatres o auditoris per a concerts o espectacles, sales d’estudi, porxos per llegir, jardins per passejar…