​​
TEMPLE
Els temples eren els edificis més importants de les ciutats romanes en quant al culte religiós romà. Era l'edifici més destacat del fòrum tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. El temple era un lloc consagrat, orientat segons els punts cardinals, seguint el ritual de la inauguració(innaguratio).
La paraula “temple” deriva del vocable llatí templum. La majoria de temples estaven estructurats segons els estils: coríntic, dòric i jònic.



Les parts d'un temple són les següents:
La parontal era accentuada per l'escalinata i l'elevat es veia diferent dels laterals que tenien poca importància i de la part posterior que era insignificant. De vegades, el temple s'adossava per la part posterior en lloc de fer-se com un edifici apart. Els romans van perfeccionar l'aspecte dels seus temples seguint les directrius i estils grecs, però sense trair els seus tractaments tradicionals. L'element dels temples grecs que més sorprenia els romans era el peristil exterior, de manera que el van intentar reproduir prolongant la columnata del pòrtic i adossant les columnes a les parets laterals, de manera que el temple sembla estar envoltat d'un peristil.

El temple romà és de planta rectangular. La millor perspectiva és la frontal i l’escala frontal d'accés aconsegueix conferir-li majestuositat, conjuntament amb l'alta façana que domina amb la seva presència l'espai que té al davant.
El millor temple conservat d'aquestes característiques és el de Nimes (França) anomenat Maison Carrée, construït en l'any 16 a. de C.
De temps de la República daten nombrosos temples entre els quals ocupa un primer lloc el anomenat Temple de la Fortuna Viril a Roma. El Temple de la Fortuna Viril serà el model de temple romà utilitzat fins a l'època imperial. No tots els temples eren de planta rectangular, va haver també de planta circular a l'estil dels "tholos" grecs, freqüentment dedicats a la deessa Vesta.
També de l'època republicana és el temple de Vesta en Tívoli, d'ordre corinti edificat durant el govern dictatorial de Sila en el segle I a. de C. Al començament de l'Imperi, en l'època d'Augusto, es va edificar el Panteó, el gran temple dedicat a tots els déus. Encara que s'inicia per iniciativa de Agripa (gendre d'Augusto) en l'any 27 a. de C., es transforma durant el regnat de Adriano i encara després, al començament del Barroc, en alguns aspectes ornamentals. De la mateixa època són el Temple de la Maison Carrée, ja descrit, i el Temple commemoratiu del Llaura Pacis gran altar a l'aire lliure que Augusto va manar dirigir per celebrar la pacificació de la Gàl·lia i Hispania. En ell és molt més interessant la ornamentació escultòrica que els caràcters arquitectònics. Les tombes romanes són de menor originalitat, doncs van assimilar les formes peculiars de soterrament dels llocs que ser conquistant. Així des dels primers moments la inspiració etrusca dóna lloc a soterraments de forma circular, a manera de túmuls gegants com són les tombes de Cecilia Metella, o els mausoleus imperials d'August o de Adriano. Aquest últim anomenat la Mole Adriana i convertit des dels temps medievals en el Castell del Sant Angel en el segle I a.C. s'incorporen els influxos egipcis per exemple en la tomba en forma de piràmide de Cayo Cestio.

external image 1185760892.jpg
TEMPLE VIRIL

Els materials que més s'utilitzaven per construir un temple eren:

Un mineral que convertit en pols i barrejat amb calç produeix un material amb característiques semblants a les de l'actual ciment Aquest ciment serà molt útil per a la construcció de murs i, sobretot, per a la construcció de voltes de canó i voltes d'aresta
La pedra era el material més utilitzat encara que hi ha exemples de temples construïts amb maons que revestien de plaques de marbre.

Diferències entre temples romans i grecs:

El temple grec a diferència del romà s'eleva sobre un pòdium, ja que li dóna més verticalitat. El peristil pot ser de dues formes: per una part les columnes poden ser adossades al mur d'una cel·la, o bé per altra banda poden estar als costats laterals. I finalment només tenen pòrtic i cel·la.
external image PanteC3B3n_de_Roma_alzado.jpg

Bibliografia

http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=8715&cat=Historia

http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200304/memories/685m.pdf