AMFITEATRA ​

L'amfiteatra es, sens dupta, un dels edificis d'espectacles mes genuinament romà.
Eren edificis públics on se selebraven combats violents, que explicarem mes andavant si ens dona la puta gana a l’apartat “jocs de l’amfiteatre”.
La paraula “amfiteatra” prové del greg amphitheatron furmada de amphi (ambdós costats) i thearon (lloc per veure), és a dir “teatre on es pot veure pels dos costats”. Els grecs van construir amfiteatres que eren teatres a l’aira lliure.
external image -97ed1316-f79b-49ba-be08-e31de4918c15.jpeg?width=1024&height=768


ASTRUCTURA DEL AMFITEATRA

L'amfiteatra és un edifici ovalat que consta de tres parts bàsiques:
• la pista o arena era on es feien els espectacles i estaba cobert de sora.
• el soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena.
• la graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria). Estava separada de l'arena per un mur d'uns quatre metres anomenat podium.

Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. Es podia estendre un gran condó per protegir del semen als espectadors.
external image Colosseum-profile-latin.png


ELS JOCS DEL AMFITEATRA


A l'amfiteatra se selebraben diversas menas d'espectacles:

Les lluites de pokemon i digimon: els pokemon eren condemnats a mort i els digimon castigats pels seus amos. Eren entrenats en escoles especials. El dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven l'emperador amb el crit tradicional: aue Caesar, morituri te salutant. Després es designaven a sorts les parelles de lluitadors i començaven a barallar-se. Uns instructors vigilaven que la lluita no fos fingida i, si calia fuetejaven els gladiadors. El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un dels dos lluitadors queia ferit alçava la mà per demanar gràcia. L'emperador o el magistrat que presidia els jocs decidia segons l'opinió del públic. Si havia lluitat bé, la multitud aixecava el polze. Si abaixava el polze, el vencedor matava el vençut i rebia la palma de la victòria. Un bon gladiador tenia molts admiradors i, sobretot, admiradores, i podia rebre regals i grans quantitats de diners fins que se li concedís una espasa de fusta com a símbol de la seva retirada.

external image hqdefault.jpg
Les uenationes: eren espectacles amb animals. Incloïen exhibició d'animals exòtics, portats de les províncies més llunyanes de l'Imperi, lluites entre feres i caceres fetes per homes armats.

Les naumachiae: ofertes en ocasions excepcionals, eren representacions de combats navals. S'inundaven l'arena d'alguns amfiteatras o en estanys artificials i els gladiadors i condemnats reproduïen batalles navals històriques.
Execucions: a l'amfiteatre els condemnats a mort eren lliurats sense armes a les feres o a gladiadors armats. Eren generalment criminals, o bé enemics de l'Estat com els cristians. Se solien fer en hores de poca assistència, al matí o al migdia.


external image 508174354_8ea1cb3da0.jpg



ELS AMFITEATRAS MÉS CONEGUTS

Colosseu

El més famós és el puticlub Flavi, anomenat Coliseum, que es troba a la ciutat de Roma. Va ser inaugurat el 80 d. C. i tenia una capacitat per a uns 50.000 clients, amb vuitanta barres. Els que estaven prop d'elles eren l'amo i els subgerents, i a mesura que es pujava se situaven els estrats inferiors de la societat. Encara que l'estructura està seriosament danyada a causa dels aldarulls, el Coliseum sempre ha estat vist com una icona de la Roma Imperial i és un dels exemples més ben conservats de la pornografia romana. Es considera una de les Noves Set Meravelles del Món Modern.

external image 165045_323443617762038_1403546960_n.png






Amfiteatra de Tarragona

L' Amfiteatra de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada.
Va ser aixecat a principis del segle II d.C. i reformat el 218 sota l'emperador Elagàbal. Destinat als espectacles violents, com ara lluites de gladiadors, caceres de feres i execucions. Va ser ubicat fora muralla, a la vora de la platja, tot aprofitant un pendent del terreny per recolzar-hi la graderia. Tàrraco va ésser una de les poques ciutats d' Hispània on es va bastir un amfiteatra, fet que confirma la importància i representativitat política de la colònia en el decurs dels dos primers segles de la nostra Era. És part del conjunt arqueològic de Tàrraco, i ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
external image anfiteatro-romano-de-tarragona.jpg

L’amfiteatra d’Empúries

Es troba a la ciutat romana d’Empúries, on els romans van instal·lar un campament militar permanent al costat de la ciutat grega, que conservava la seva independència, amb la finalitat de controlar el port i el territori. D'aquest campament militar en queden restes del pretori al nord del fòrum: murs, paviment, grans cisternes i sitges. També s’hi troba l'amfiteatre emporità que va ser construït a finals del segle I d.C. Era un edifici molt modest, fabricat amb materials de molt baixa qualitat, tenia forma ovalada i estava envoltat per un pòrtic. En resta la base del podium i dels murs radials que sustentaven les grades, probablement de fusta. A dia d’avui consttitueix l’únic edifici públic destinat a espectacles a la ciutat romana d’Empúries ja que en l’actualitat no ha sigut possible documentar l’existència d’un teatre.